Història

El poble de Sant Julià de Cerdanyola, que havia estat una propietat del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, va sofrir una important davallada demogràfica arran de la Pesta Negra a la Baixa Edat Mitjana, de la qual no es va refer fins gairebé a l'època contemporània.

La seva puixança es va produir arran de l'explotació moderna de les mines de carbó del Berguedà, que donaren sortida econòmica a moltes famílies, tant de forma directa com indirecta, doncs la proximitat de les explotacions, algunes al mateix terme municipal, el profit econòmic del bosc, i l'arribada del ferrocarril, que instal·là l'estació final de trajecte dins del municipi, varen produir un notable esclat econòmic i demogràfic.

El més gran trasbals polític de l'època contemporània es produí a partir dels anys 1930, quan Cerdanyola deixà de ser cap del propi municipi, li va ser agregat el de Brocà, i la capitalitat municipal va passar a Guardiola de Berguedà, fins ara nucli dins del municipi de Sant Julià. El procés es va fer sense el consens dels cerdanyolencs, en plena Guerra Civil, i es va renovar després en els primers anys de franquisme. Amb l'arribada de la democràcia es va iniciar un lent i accidentat procés que finalment ha conduït Cerdanyola a independitzar-se de Guardiola de Berguedà, obrint noves perspectives de futur a la comunitat.

La matança del porc

Avui la individualitat de les cases, les feixes i marges que rodegen el poble, l'originalitat d'alguna de les celebracions festives i sobretot la vitalitat de les seves entitats segueixen parlant de la forta personalitat d'aquest poble, personalitat ben diferenciada de la dels seus immediats veïns.

Xavier Pedrals i Costa