El medi natural: natura a flor de pell

Ens trobem a la comarca natural de l'Alt Berguedà, políticament inclosa al Berguedà. Una comarca natural és aquella que queda separada de les comarques veïnes per accidents geogràfics prou importants per atorgar-li una certa personalitat paisatgística, climàtica i també històrica i social.

La capital del Berguedà és Berga, població situada al peu de la serra de Queralt, a la confluència entre l'Alt i el Baix Berguedà.

Geomorfològicament, les terres de Cerdanyola formen dues petites valls, obertes a ponent cap a la vall del Llobregat, situades al nord-oest del massís del Catllaràs. S'hi escorren dos cursos d'aigua de reduïdes dimensions: el torrent o rec de l'Albiol, més al sud, i el torrent de la Font del Castell o la Torrentera, a la vall principal del terme.

Per ser estrictes, encara hauríem de considerar un tercer vessant d'aigües, o una part, ja que, a l'altre costat de la collada de Sobirana, la capçalera del torrent de la Fou també entraria dins el terme de Cerdanyola, escolant-se ràpidament cap al terme de la Pobla de Lillet.

Aquestes terres estan envoltades de muntanyes que, alhora que serveixen de divisòria natural, també són límits polítics que ens separen de les terres veïnes. Al sud, la carena de l'Albiol s'enfila fins als 1.420 metres i limita amb Malanyeu, al terme de la Nou. A llevant, les estribacions més meridionals de la serra del Catllaràs assoleixen els 1.732 metres, a la Clusa, altitud màxima del municipi, tocant ja els termes de Castell de l'Areny i la Pobla de Lillet. Al nord, la carena del Forcat, Coma Verda i la Solana de Cortielles, cims que no passen dels 1.300 metres, separen les terres de Cerdanyola de les de Guardiola i la Pobla. A l'oest el terme queda obert a la vall del Llobregat i limita amb terres de Guardiola.

El poble està situat a 980 metres d'altitud, el seu terme ocupa una extensió d'unes 1.300 hectàrees repartides de la manera següent: unes 700 (60%) de bosc, al voltant de 110 (10%) ocupades pel poble, les terres de conreu (incloses les poques pastures de terrenys potencialment conreables, que no arriben a 15 o 20 hectàrees) i la resta (30%) és terreny erm, brancals abandonats situats als vessants solells de les muntanyes, coberts de matolls i bardisses i on a poc a poc s'instaura de nou el bosc.

Si arribeu a la zona d'esbarjo de la Creu, val la pena aturar-s'hi una estona i, amb l'ajut de la taula d'orientació, absorbir totes les vistes. Al fons, hi podreu observar la muntanya del Pedraforca.